Xirinachs, una veu forta

La mort de Xirinachs m'ha colpit amb força. Haig de dir que el vaig parlar amb ell, breument, en una trobada als anys 70 que es feia a Girona, en motiu de una reunió de monitors i monitores d'esplai, en aquell temps, un moviment molt actiu, que aplegava bona part del que desprès foren homes i dones que varen marcar línia en la política general de Catalunya.

De la conversa que varem mantenir ja no m'enrecordo gaire, tot i que varem parlar del què calia fer amb la joventut per tal d'animar-los a participar de la vida social activa. Recordo que va ser una conversa curta, intensa i amb la seguretat que les idees d'aquell home eren d'un lluitador per la llibertat de Catalunya. Em va deixar impresionat.

Amb el pas dels anys he anat seguint la seva trajectòria. Ha estat un veritable exemple de lleialtat a un país, a unes idees i a les persones. Ell va estar a les verdes i a les madures amb les persones que patien persecució, que eren trepitjades per la prepotència de l'estat o perseguides per la seva ideologia.

Haig de manifestar que no sempre he estat d'acord amb els seus punts de vista. La seva defensa d'ETA no la comparteixo en absolut, però crec que caldria haver parlat amb ell del perquè de la seva defensa. En Xirinachs no deia les coses de maner aleatòria o perque si, tot en ell tenia una raó de ser.

Ara ja no està entre nosaltres. La seva veu, sempre directa i amb una lògica de país que pocs entenen, ja no tornarà a escoltar-se…, però potser serà ara quan se li faci cas i se li valori el que ha fet i el que ha dit. Tinc la impressió que la veu de Xirinachs no ha fet sinó tornar a l'orígen: lluitar per Catalunya.

 I justament el seu exemple de lleialtat a un país i a la seva història, ens hauria d'esperonar a imitar-lo. Segurament no de manera idèntica, però si de la forma com ell ho va fer: amb fidelitat a la llibertat, a Catalunya i a les persones que pateixen persecució -sigui aquesta la que sigui.

Ara vindran moltes reflexions a l'entorn de la persona i de la seva acció política. Jo em quedo amb la imatge d'un Xirinachs jove, fort, amb les idees clares, lluitant al costat dels joves per la recuperació de la llibertat de Catalunya i amb la seva imatge d'home que mai tenia port de la imatge que oferia, perque el que importava era el missatge que transmetia.

I ara, el tornarem a escoltar…

[@more@]

Comentaris tancats a Xirinachs, una veu forta

el turisme que voldria

No volia parlar de turisme. Bé, del turisme que tenim a Calella, millor dit. Però crec que val la pena fer una breu reflexió a l'entorn d'una reunió feta amb representants del sector turístic.

La reflexió arrenca de la pregunta, el turisme a Calella, té viabilitat? la resposta-reflexió em porta a afirmar que si. Rotundament, si. Ara bé, caldria tenir en compta algunes consideracions:

1. Cal modificar el perfil del turiste tipus (jove, amb pocs recursos econòmics, amb poca predisposició a conèixer el territori i el què ofereix), i apostar per un turiste amb característiques diferents (més poder econòmic, d'edat mitjana, familiar…).

2. Repensar la política de preus. Això va lligat amb el tema de les garanties que es fan amb operadors turístics i pensar que incrementar preus no significa que vingui menys gent, sinó que vindrà un altre tipus de persones.

3. Canviar el turisme de masses -ja obsolet a la nostra destinació-, per un turisme més selectiu i amb espectatives diferents.

4. Programar una bona colla d'activitats principals -abans complementàries-, a Calella: a la platja, culturals, esportives, de salut, al territori…

5. Incrementar l'implicació de l'administració pública en el desenvolupament turístic de la ciutat (tot el que es fa des de l'ajuntament té interès turístic), sense oblidar els ciutadans que viuen tot l'any a la ciutat.

6. Promoure la implicació de tota la ciutat en el factor turístic, com a mesura per tal que tothom vegi en aquest fet -el turisme- una oportunitat i un repte, abans que una molèstia.

7. Millora de les infrastructures generals de la ciutat i millora de serveis públics, com seguretat, neteja i imatge de la ciutat.

8. Apostar decididament per la promoció activa de la ciutat, és a dir, no esperar a que ho facin agents externs o privats de manera aillada i per interessos particulars, sinó fer-ho de comú acord sector públic i privat i atenent als interessos generals del sector i de la mateixa ciutat. Atacar la publicitat destructiva o "basura" que promouen determinats empresaris d'oci.

9. Pensar en clau territorial. El turisme no és només un element de Calella, ho és del territori.

10. Incidir en nous mercats i noves ofertes turístiques, que es poden complementar amb el turisme de sol i platja, com ara, turisme de negocis, cultural, esportiu, familiar, de natura,…

Deu indicadors per reflexionar sobre el turisme de Calella que, crec honestament, aportarien nous horitzons i oportunitats a una de les destinacions més antigues de Catalunya. Val la pena pensar-hi una estona.

[@more@]

Comentaris tancats a el turisme que voldria

la fada madrina…, existeix?

A vegades, quan som petits, tendim a creure en les fades madrines. Ens pensem que existeixen i, durant anys, pensem que algun dia ens apareixerà la fada en qüestió i ens ajudarà en algun afer que ens interessa molt resoldre positivament.

El tema en qüestió és que ens fem grans i -no dic pas tothom, es clar-, però n'hi ha molts que encara creuen que les fades existeixen.

Els hi posen noms o es pensem que es presenten de formes determinades. Per a uns són les loteries de Nadal, o les del "niño", o són els cupons de la ONCE, o són les quinieles…, en fi, sortilegis fonamentats en la sort, però que el càlcul de probabilitats aviat desmonta, tot i que sempre, certament toca a algú…, que aquest si que té sort…, però no som mai nosaltres!!!

Però encara hi ha els ingenus que es pensen que la fada madrina pren la forma de presidents del govern -sigui quin sigui aquest-, que venen a ser com uns personatges que són propers -perque la televisió ens el fa propers-, i que són bones persones que pensen en nosaltres, que tenen voluntat de resoldre-ho tot i que, ves per on, tenen recursos per ajudar-nos a solventar les nostres misèries. Però, ailàs!, els fets ens demostren que aquestes "fades" no ho són en realitat. Són persones normals i corrents que tenen bones voluntats, però que, sovint -massa sovint-, no fan el que ens pensem.

I aquests dies ho estem veient amb el president del govern espanyol. Ve de visita a Catalunya i diu que estem en el millor dels mons possibles. I jo, il·lús de mi, trec el cap per la finestra i veig que no quadre res: unes infrastructures deficitàries, un aeroport de mer…, la Renfe que sembla una història de Kafka, les carreteres que fa anys que estan iguals…, en fi, no em quadre res. També és veritat que potser sóc jo qui estic equivocat i no entenc el què em diu la "fada madrina de Madrid" i com que sóc de províncies…, doncs no entenc el seu llenguatge mesetari.

Total, que per si de cas, seguiré pensant que les fades madrines són una llegenda molt bonica per fer dormir els nens i nenes que es porten bé i que la política…, és una altra cosa i que, en aquest sector, no hi ha fades madrines…, sinó follets amb ganes de fer-nos creure coses que generen il·lusions…, per desprès dir-nos que d'allò res de res…, i a seguir sommian en temps millors!!

I desprès diuen que som uns sommiadors!!! 

[@more@]

1 comentari

de cara a la galeria

A vegades fem coses "de cara a la galeria"…,però quina importància té actuar d'aquesta manera? Sembla que fer les coses d'aquesta manera té un significat, que pot explicitar-se tot dient que "és una manera d'actuar i fer que sembla una cosa, però que en realitat amaga una altra cosa". En aquest sentit, actuar de cara a la galeria és una manera de fer veure una manera de ser quan en realitat és té la intenció de fer-ne una altra.

Hi ha molts motius per actuar així. Pot ser perque tenim por d'expressar la manera rea de ser, i mostrem una cara que no és ben bé la nostra. Pot ser que vulguem aparentar…, i ja sabem que vivim en un món d'aparences -quanta raó tenia Plató en aquest sentit!-, i volem aparentar allò que no som, que no tenim o que volem dels altres. Pot ser una manera d'aconseguir alguna cosa…, la qual no ens atrevim d'assolir-la si no és amagant la nostra veritable intenció. Pot ser una manca de seguretat en un mateix…, i això ja pressuposa un problema de personalitat prou significativa…, o finalment, pot ser una manera de presentar-se davant de la gent en general per aparentar ser una persona que realment no s'és.

En fi, actuar de cara a la galeria, sovint és una manera buida de fer les coses i una manera superficial de viure la pròpia personalitat. Es clar que, a vegades, actuar de cara a la galeria no té cap altra objectiu que aconseguir prestigi -quan no es té-, aconseguir vots -en el món de la política és usual-, aconseguir favors -quan fan falta-, o simplement aprofitar-se de la bona fe de les persones que en tenen -que són la majoria de persones que ens envolten.

M'agradaria pensar que actuar de cara a la galeria té aspectes positius…, i en té, es clar que si!!! Un aspecte positiu d'actuar així, és que quan ho fa algú veritablement impresentable, almenys per uns moments perd aquesta categoria. Home, doncs no està malament.

Però parlant seriosament, actuar de cara a la galeria, sense un rerefons responsable i amb criteri…, no fa sinó demostrar falsedat en el caràcter i en el respecte vers els altres.

[@more@]

Comentaris tancats a de cara a la galeria

un país en dificultats

Sembla que Catalunya, com a país, està en dificultats. Per què ho dic? perque només hem de mirar que ha passat en el darrer any a Catalunya: problemes a l'aeroport del Prat, problemes greus a rodalies de Renfe, problemes amb les infrastructures de comunicació viària -i ja no parlo només dels peatges-, problemes amb el subministrament d'energia elèctrica, problemes de finançament, problemes per tenir un estatut poc ambiciós, problemes generats per manca de seguretat ciutadana…, i altres que ja m'estalvio de presentar. Però tot plegat ens dibuixa un panorama de país que es troba en una situació límit. I cal pensar que aquesta situació durarà més temps del que seria desitjable.

Però, hi ha solució per a tots aquests problemes? la resposta és que si. Al meu entendre passa perque la ciutadania -la societat civil i els sectors econòmics-, diguin que ja n'hi ha prou. Ara és el moment de recuperar les mobilitzacions, de sortir al carrrer i manifestar que ja n'estem farts d'aquesta situació. Ara és l'hora de fer notar el valor de la "sobirania popular".

Els polítics centralistes, siguin del PP o del PSOE, no han estat -fins el moment-, a l'alçada de les circumstàncies. Del PP ja no cal dir gaires coses. Mentre varen estar al govern de Madrid van aplicar, directament, una política anticatalanista radical. El govern liderat per Josemaria Aznar es va fer notar pel seu odi contra Catalunya. Ens varen manllevar inversions, es van potenciar polítiques contra el nostre país -COPE, ABC, El Mundo…-, i varen conrrear l'odi contra els catalans. I el PSOE ens ha marcat un gol amb el tema de l'Estatut -el nou, es clar-, fent-nos creure que això seria un eix bàsic del seu govern i a hores d'ara ja es pot veure que les coses no van en la línia que seria adequat.

Es clar que en aquest horitzó CiU també hi té el seu paper. Durant molts anys els governs de CiU han preferit resoldre petits temes abans que enfocar les grans solucions. De llastimosa es pot qualificar la seva col·laboració amb els governs d'Aznar, a on se'ls van torejar de manera peculiar-ment sensible i llastimosa ha estat el pacte entre Mas, Duran i Zapatero en el tema de l'estatut. Aquell acord, a més de rebaixar significativament el sostre competencial del text, ha dibuixat un pacte de futur a on preval més l'assoliment -en el seu cas recuperació-, del poder a Catalulnya -i si poden a Madrid, amb algun ministeri per Duran-, que no pas els interessos generals de Catalunya.

Tot plegat, no ha servit per millorar la sitaució de Catalunya. El nostre país veu ara, com anys i anys de manca d'inversions potents a casa nostra, es converteixen en situacions de desastre social, econòmic, cultural, etc…, tenim el país que tenim perque ha mancat interés real per tenir-lo ben cuidat i al dia.

I ara què? doncs com deia al principi, si la societat civil es manifesta i surt al carrer, potser això servirà perque els polítics reaccionin. L'alta abstenció de les darreres eleccions municipals es poden llegir en clau "d'afartament" per la indulgència dels partits polítics. I cal aprofitar -mirant-mo d'una manera molt pragmàtica-, que s'apropen eleccions generals. Potser és un bon moment per començar a caminar i superar la situació històrica de manca de recursos de Catalunya.

Catalunya no pot esperar més!  

[@more@]

Comentaris tancats a un país en dificultats

i ara comencem a caminar!!!

Hola a tots els blocaires que arribin fins a aquest nou bloc!

M'agradaria justificar el perquè del mateix. Com molts ja sabeu -i els qui no ho saben ara ja si-, fa unes setmanes vaig deixar de ser alcalde de Calella. Desprès de 8 anys inicio una nova etapa. Aquesta la vull més personal i menys pública. La vull més en la línia de participar de tot allò que sigui interessant i mereixi la pena, però sense estar a primera línia. Vull aprofitar tota l'experiència adquirida i manifestar-la per mitjà d'articles d'opinió, de reflexions, de crítiques, de diàleg…, de la manera que millor pugui expressar el meu punt de vista i que, obviament, aporti alguna cosa significativa.

Per a mi, un bloc és un espai de llibertat d'opinió. És un espai a on puc expressar allò que penso de manera que mostri el millor de mi mateix. El que no vull és generar polémiques buides i sense sentit i, encara menys, entrar en discusions estúpides -com he pogut observar en altres blocs-, i en canvi m'agradaria generar un espai d'intel·ligència, a on els que hi participin puguin dir la serva, des del respecte, la tolerància i el punt de vista personal. Per tant, ja deixo clar que els qui vulguin participar, hauran de seguir aquestes regles bàsiques.

En iniciar aquest camí també voldria recuperar la vessant que més m'agrada: la filosofia. No sé si ho sabeu, però la paraula filosofia està composta de dos mots, que són "filos" (amant) i "sofos" (saber), i per tant la paraula és pot traduir per "amant del saber, del coneixement". Per tant, la filosofia com a disciplina és el coneixement del que han dit tots els filòsofs al llarg de la història, i com a pràxis és la pràtica del coneixement. I com és fa aquesta pràctica? doncs pensant, dialogant/escribint i, sobretot, gaudint de la paraula i de la sabiduria que conté. Doncs d'això també és tracta. Us hi convido a tots i totes.

Apa, desprès de la justificació, ara ja només queda "obrir la veda" com diuen els caçadors, o bé podem dir, que ara "comença el viatge, un llarg viatge que no sabem a on ens portarà, a quins ports pararem…, però segur que el viatge serà intens, viu i "ple de ventures".

Salut a tothom!

Josep Basart (llopacalella).

[@more@]

Comentaris tancats a i ara comencem a caminar!!!

Enhorabona!

Si pots llegir aquest missatge és perquè el procés de registre s’ha realitzat correctament. Rep una cordial benvinguda!

Comentaris tancats a Enhorabona!