I els bisbes fan política !!!

Iniciem un nou any…, amb els temes de sempre. D'aquest inici d'any, però, voldria fer un comentari d'un tema que ha aparegut a finals del 2007 -quina paradoxa!- i que m'ha cridat l'atenció. El tema és la "defensa" de la família que han fet els bisbes -sobretot els cracs de la Conferència Episcopal Española-, i que han deixat molt clar (per si algú encara no ho tenia de clar) quin és el concepte de família amb el que hem de creure, el que hem de defensar i el que hem d'acceptar -ens agradi o no-. Això no seria notícia si no fos perque en aquesta defensa han dit algunes coses que poden ser considerades una barbaritat del tamany d'una catedral (!). Afirmar que està en perill la democràcia, que no es respecten els drets humans, que s'està vulnerant l'esperit de la constitució de 1978, etc…, em semblen barbaritats. Per què?

* Perque l'església catòlica no té autoritat legal ni moral per determinar si es destrueix un sistema polític a partir d'unes creences religioses i d'una pràctica moral.

* Perque els drets humans, en cap cas, parlen de la família cristiana, sinó de la família com a concepte general de relació entre les persones.

* Perque la constitució de 1978 parla de la família, però no exclusivament de la família cristiana. Si fos així, tots els musulmans polígams, els mormons i altres formes de relació familiar, serien anti constitucionals i els seus practicants podrien ser perseguits per la llei…, i això no és el cas ni és d'aquesta manera.

 Personalment em considero cristià -i cada dia menys catòlic-, en el sentit de ser seguidor de les ensenyances de Jesús. Però la jerarquía catòlica fa veritables esforcos per tornar-se cada dia més fonamentalista i de realitzar interpretacions de la "fe catòlica" de manera més radical…, en el sentit de defensar un model de societat i de moral/ètica a seguir excloent. I no tenen l'exclusiva en aquest camp. Considero que qui vulgui serguir els seus dogmes ho pot fer…, però de cap de les maneres poden "imposar" la seva manera de pensar i creure a aquells que no combreguen amb les seves idees…, i són bones persones, amb un codi moral, respectuoses, que viuen la seva vida amb dignitat i que saben que la societat és plural i diversa i que no hi ha cap idea política que sigui millor que una altra (sempre i quan no vulnerin els principis recollits en la carta dels drets humans i la legislació de que s'han dotat les societats modernes).

No, senyors bisbes -i moviments adictes-, no. Les relacions familiars es poden viure des d'optiques diferents, que mereixen el mateix respecta que la catòlica dogmàtica que propugnen.

Però senyors bisbes, per favor, no vulguin ser més papistes que el papa -que déu n'hi do-, i no vulguin excloure de la societat a tots aquells que pensen diferent de vostès. Si el seu dogmatisme religiós i social es mereix ser respectat, també altres creences, concepcions socials i formes i maneres de viure, que igualment siguin respectuoses amb la vida, la dignitat i el respecte a l'ésser humà. Vostès, amb la seva manera de pensar no fan una altra cosa que polititzar la religió…, i la història està plena d'exemples de com han anat les coses quan s'ha seguit aquest camí.

Amb respecte -que vostès no han tingut per milions de persones-, reflexionin si aquesta manera de ser i de defensar una fe, és la mateixa que va predicar Jesús de Natzaret. Potser caldria que tornessin al seminari i que portessin una vida més austera per poder entendre la profunditat d'un missatge que vostès, amb la seva manera d'interpretar-lo, l'estan prostituint.

I malgrat els bisbes i tot el seu seguidici…., jo seguirè creient en un missatge que parla de respecte, de dignitat, d'amor i de perdó.

[@more@]

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.