un altre 11 de setembre !

Ja ha passat un altre 11 de setembre. Aquest ha estat més intens que altres anys i hem pogut veure com els discursos sobiranistes i independentistes eren més nombrosos que en anys anteriors. Per tant, el nivell de jornada crítica i reivindicativa sembla que va pujar i això és important pels qui creiem que a Catalunya cal incrementar la consciència nacional per avançar vers la celebració d'un possible referèndum d'autodeterminació.

Amb tot, va ser una jornada sense sorpreses execesives…, per no dir que cap, tret que tornar a veure com els del PP anaven a fer l'ofrena floral i eren escridassats i insultats donava a entendre que la seva estratègia d'enfrontament torna a revifar-se…, a part del cinisme que implica fer una ofrena a un defensor de les llibertats catalanes per part d'aquells que no creuen -ni volen-, sentir a parlar que Catalunya recuperi la seva independència. Per tant, una actitud menyspreable que només s'enten per les ganes de fer-se les víctimes i poder dir -fora de Catalunya es clar-, que no els volen i que els radicals cada vegada són més violents i que Espanya està en perill, etc…, és a dir, buscaven una excusa per continuar manipulant la opinió pública a favor de les seves tesis.

En tot cas, en aquesta jornada, si que em va cridar l'atenció la "remor" interna entre convergència i unió. Sembla que hi ha moviments interns que no estan d'acord amb el tarannà de Duran Lleida i que hi ha algun grup que té ganes d'apostar decididament pel sobiranisme i -fins i tot-, per la independència i treballar plegats amb ERC. Home, això ja comença a ser interessant !!! Amb tot, cal seguir amb el tema i veure si, tot plegat, no és més que uns estratègia per tal que es parli de CiU de cara a les eleccions generals de 2008. Ja veurem.

I els socialistes que estan cofois amb el seu govern a Madrid i a Catalunya. En Montilla comença a fer cara de president i fa un discurs molt moderat en que insinua coses de defensa de Catalunya…, però és evident que el PSC no és un partit nacionalista i això no es pot disimular. Però de moment, crec, no fan una gestió dolenta i només els queda pendent el tema del nacionalisme progressista que caldria ser la llança de tot discurs institucional de la Generalitat. Espero que amb el temps i les patacades que rebrà de Madrid, li faci incrementar el sentiment nacionalista…, tot i que no serà fàcil.

I finalment una reflexió: Catalunya necessita més consciència nacional i deixar de banda el cofoïsme del qui es conforma amb el que té. Tenim més que fa 40 anys…, però el nostre horitzó ha de ser més ambiciós. Hem de seguir caminant cap a Itaca…, amics el camí és llarg…

[@more@]

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.