S’apropen eleccions generals…

Ja s'acosten les eleccions al govern espanyol ! Es nota perque els diferents partits -tots-, ja estan fent promeses electorals. I quines promeses ! Com a coneixedor de l'administració ja puc dir que n'hi ha que si es duen a terme, serà un miracle. I encara més, alguns -situats més a la dreta-, prometen que seguiran baixant els impostos. Això "sona" molt bé a les orelles dels electors, però si ens hi parem a pensar una mica, què pot significar dur a terme una política d'aquesta mena?

En primer lloc si hi ha menys impostos, hi ha menys ingressos per l'estat. I com es compensa aquesta pèrdua d'ingressos? doncs apujant el preu de la gasolina, de les autopistes, de l'electricitat, de l'aigua, del tabac, de l'alcohol…, és a dir, s'incrementen els anomenats "impostos indirectes". Evidentment, això sembla correcte, perque nomès afecta al qui compra o consumeix aquell determinat producte. Però compte  ! tothom fa servir la corrent i molta gent necessita el vehicle per treballar -taxistes, repartidors, camions d'empresa, etc…-, i, per tant, si a aquests els pujen les despeses de combustible, ells també incrementaran els preus dels seus serveis…, i així s'inicia la cadena d'increment de costos de multitud de productes…., Per tant, baixar impostos està bé perque pagues menys impostos, però ho acabes pagan d'una altra manera.

En segon lloc, si l'estat té menys ingressos, també farà menys inversions en obra pública. O bé, si la continua fent, és a costa d'altres partides pressupostàries. I si miressim els pressupostos dels darrers anys (sobretot en l'etapa del PP), veuríem com les despeses per sanitat, educació i cultura, han sofert decrements importants. És a dir, es castiguen partides que no es consideren "prioritàries".

En tercer lloc, la baixada d'ingressos per l'estat significa que hi haurà serveis que es privatitzaran -això ja va passar amb el telèfon i l'electricitat, sense anar més lluny-, fet que si es produeix, acaba castigan les economies domèstiques que veuen com els costos d'aquests serveis s'apujen, ja que les empreses privades cerquen guanyar diners. Per tant, un mal negoci per a les famílies.

Bé, tres reflexions del que pot passar si qui promet que quan governi abaxarà impostos duu a terme la seva promesa.

De tota manera, aquests mateixos diuen que si baixen els impostos a les empreses aquestes crearan més llocs de treball, ja que no tindran tanta càrrega fiscal. Sobre el paper és correcte. Però la realitat ens ha mostrat que si una empresa que ja va prou carregada d'impostos, ni treuen algun…, no contracta més personal, sinó que s'acomoda amb el que té i així té més beneficis. I a més a més, de què estan parlant, quan moltes empreses que podrien contractar més persones, estan marxan a països del tercer món per abaratir costos? I pel que fa a les petites i mitjanes empreses, aquestes ja estan tant carregades d'impostos que una baixada d'aquests no significa que contractin més persones.

En fi, el tema dóna per fer moltes més reflexions. Una de final, cal escoltar molt bé el que prometen els diferents partits polítics -tots-, i a l'hora d'anar a votar, fer-ho per aquells que siguin més sincers i que, sobretot, no facin promeses per perjudicar a Catalunya.

Ah, i també recomano mirar quines promeses fan en els àmbits de sanitat, educació, cultura, esports, pels joves i per la gent gran. Són aquests els àmbits a on hi ha diferències interessants…, i la màxima demagògia.

Acabo. Recomano que si s'ha d'escollir algun partit, que sigui de caire progressista, d'esquerres i nacionalista. Ho sento, però mai podrè recomanar escollir un partit de dretes, anticatalà, i anti tot el que fa olor de catalanisme i progressisme.

En fi, comença una nova campanya electoral. Tots a escoltar i desprès, tots a votar…, que han hagut de passar molts anys sense poder fer-ho i no podem perdre un dret…, que és l'únic que ens permet prendre decisions importants a l'hora de triar quin país volem. I l'abstenció dóna ales als que pensen que la democràcia no funciona i que altres formes de govern són possibles!! NO ho podem permetre. Votar és fonamental, malgrat no ens agradin determinades maneres de fer, corrupció, etc…, el dret a votar ens dóna força com a sistema democràtic i l'hem de garantir.

 

[@more@]



Comentaris tancats a S’apropen eleccions generals…

la bandera catalana a Calella…, o l’espanyola?

Des de fa algunes setmanes, Calella viu una certa tensió amb el tema de si la senyera ha d'onejar al balcó de l'ajuntament…, o no. Els diferents partits polítics, en funció de si estan al govern o a la oposició, diuen la seva, que si no s'han de ferir sensibilitats, que si hem de crear una bandera local, que si han d'onejar totes per donar compliment a la legalitat, que si les treiem totes i només posem la catalana en dies o dates senyalades…, i tants arguments a favor o en contra com vulgueu.

Personalmant he seguit el tema i he acabat per no posicionar-me per cap orientació -i això que sóc d'Ësquerra!!!-, però desprès de passar-me 8 anys a l'ajuntament -amb la senyera penjada al balcó i prou-, he aprés que les coses, totes, s'han de relativitzar. I no sempre és fàcil o senzill.

Però si davant de l'actual situació considero adient que hi hagi diàleg, també és cert que hem de tenir les idees clares. Calella no té -actualment-, una senyera/bandera pròpia (el penó històric que hi ha al museu ja no serveix), la legalitat fereix -aquesta si-, sensibilitats, l'espanyola no representa a totes les sensibilitats, la catalana tampoc…, i així podríem argumentar a favor o en contra d'una opció o d'una altra.

Per tant, que podrem fer? la meva opció -i ara si que em posiciono-, és que onegi la catalana -únicament-, i que es consideri com la de Calella provisionalment, i mentre que es faci l'estudi per fer la bandera local, que es pengi l'europea al costat de la catalana…, i que l'espanyola no es col·loqui enlloc…, fins que al cuartel de la guardia civil no oneji en correspondència la catalana…, que mai hi ha estat present !!!

I és aquí a on volia arribar. Per què se'ns obliga a penjar l'espanyola als balcons de l'ajuntament mentre que als cuartels de la guardia civil mai ha onejat la catalana? Si ja sé que hi ha lleis que determinen que no cal en aquests llocs…, però a on queda el respecte vers el territori i la nació catalana?

Per tant, jo ho tinc clar: al balcó de l'ajuntament la catalana i al cuartel de la guardia civil, l'espanyola…, i tots contents i cada part tindrà la seva bandera a on li correspon. Els catalans la tindrem al lloc a on la societat civil hi troba la seva representació, l'ajuntament, i els espanyols al lloc que representa l'ocupació històrica d'un país, als cuartels de la guardia civil. Equilibri perfecte, històricament lògic i socialment harmoniós.

I un prec final a tots els electes locals -del govern i de l'oposició-, deixeu de discutir per les banderes i preocupeu-vos per la gestió de la ciutat. Veig que els del govern això ja ho tenen clar…, però els de CiU donen la impressió que no tenen res més a fer, i aquesta imatge no és la millor que poden donar. Tal vegada sembla que només es preocupen per la ideologia i es desentenen dels temes que veritablement preocupen als ciutadans de Calella. Però que hi farem. En tot cas, els esperono a canviar d'actitud i que es posin a fer la seva veritable funció, la de fiscalització i control de la gestió de govern. Ei, només és un consell d'un ex alcalde que valora la tasca que es fa des de l'oposició i que és necessària per tal d'assolir el millor pels ciutadans de la ciutat.

Com diu el "polonés" ex president Maragall, Visca Catalunya !

[@more@]



Comentaris tancats a la bandera catalana a Calella…, o l’espanyola?

I els bisbes fan política !!!

Iniciem un nou any…, amb els temes de sempre. D'aquest inici d'any, però, voldria fer un comentari d'un tema que ha aparegut a finals del 2007 -quina paradoxa!- i que m'ha cridat l'atenció. El tema és la "defensa" de la família que han fet els bisbes -sobretot els cracs de la Conferència Episcopal Española-, i que han deixat molt clar (per si algú encara no ho tenia de clar) quin és el concepte de família amb el que hem de creure, el que hem de defensar i el que hem d'acceptar -ens agradi o no-. Això no seria notícia si no fos perque en aquesta defensa han dit algunes coses que poden ser considerades una barbaritat del tamany d'una catedral (!). Afirmar que està en perill la democràcia, que no es respecten els drets humans, que s'està vulnerant l'esperit de la constitució de 1978, etc…, em semblen barbaritats. Per què?

* Perque l'església catòlica no té autoritat legal ni moral per determinar si es destrueix un sistema polític a partir d'unes creences religioses i d'una pràctica moral.

* Perque els drets humans, en cap cas, parlen de la família cristiana, sinó de la família com a concepte general de relació entre les persones.

* Perque la constitució de 1978 parla de la família, però no exclusivament de la família cristiana. Si fos així, tots els musulmans polígams, els mormons i altres formes de relació familiar, serien anti constitucionals i els seus practicants podrien ser perseguits per la llei…, i això no és el cas ni és d'aquesta manera.

 Personalment em considero cristià -i cada dia menys catòlic-, en el sentit de ser seguidor de les ensenyances de Jesús. Però la jerarquía catòlica fa veritables esforcos per tornar-se cada dia més fonamentalista i de realitzar interpretacions de la "fe catòlica" de manera més radical…, en el sentit de defensar un model de societat i de moral/ètica a seguir excloent. I no tenen l'exclusiva en aquest camp. Considero que qui vulgui serguir els seus dogmes ho pot fer…, però de cap de les maneres poden "imposar" la seva manera de pensar i creure a aquells que no combreguen amb les seves idees…, i són bones persones, amb un codi moral, respectuoses, que viuen la seva vida amb dignitat i que saben que la societat és plural i diversa i que no hi ha cap idea política que sigui millor que una altra (sempre i quan no vulnerin els principis recollits en la carta dels drets humans i la legislació de que s'han dotat les societats modernes).

No, senyors bisbes -i moviments adictes-, no. Les relacions familiars es poden viure des d'optiques diferents, que mereixen el mateix respecta que la catòlica dogmàtica que propugnen.

Però senyors bisbes, per favor, no vulguin ser més papistes que el papa -que déu n'hi do-, i no vulguin excloure de la societat a tots aquells que pensen diferent de vostès. Si el seu dogmatisme religiós i social es mereix ser respectat, també altres creences, concepcions socials i formes i maneres de viure, que igualment siguin respectuoses amb la vida, la dignitat i el respecte a l'ésser humà. Vostès, amb la seva manera de pensar no fan una altra cosa que polititzar la religió…, i la història està plena d'exemples de com han anat les coses quan s'ha seguit aquest camí.

Amb respecte -que vostès no han tingut per milions de persones-, reflexionin si aquesta manera de ser i de defensar una fe, és la mateixa que va predicar Jesús de Natzaret. Potser caldria que tornessin al seminari i que portessin una vida més austera per poder entendre la profunditat d'un missatge que vostès, amb la seva manera d'interpretar-lo, l'estan prostituint.

I malgrat els bisbes i tot el seu seguidici…., jo seguirè creient en un missatge que parla de respecte, de dignitat, d'amor i de perdó.

[@more@]



Comentaris tancats a I els bisbes fan política !!!

Maragall…, insuficient !

Fa dies que no he escrit res. De fet, no he trobatr gaires coses interessants per explicar o sobre que reflexionar. Avui, per fi, he trobat un tema que m'interessa -i m'inquieta alhora-, com és la questió de les notes a les escoles…, com a mesura per incrementar la "cultura de l'esforç" entre els estudiants. Tornen les notes de sempre, del 1 al 10, i els notables, bé, suficient, insuficient…, tot fent-nos creure que amb aquesta mesura els nois i noies estudiaran més i treuran millors notes i els pares estaran més i millor informats. Què ens prenen per estúpidc o què? algunes reflexions:

1. A la pràctica mai s'han eliminat les notes numèriques per qualificar els treballs dels nois i noies. Tot ha continuat igual.

2. Fins i tot a Primària, tot i que els informes oficials parlavan amb altres termes, en els exercicis i notes es continuava posant números per saber el nivell de resultats.

3. Els pares ja estaven informats dels resultats dels seus fills, malgrat un sistema d'informació ambiguü.

Per tant, aquest canvi…, no canvia res!!! En tot cas, fa oficial una pràctica oficiosa. Però res més.

I a més a més, algú de veritat pensa que només canviant això del sistema educatiu s'incrementarà la cultura de l'esforç en els estudis dels nois i noies? Jo afirmo rotundament que no. Per què? perque la cultura de l'esforç requereix altres actuacions. En poso algunes:

* Conrear el respecte vers els coneixements acadèmics que s'imparteixen.

* Fomentar el valor de l'estudi des de la família i des de la mateixa societat.

* Incentivar el professorat amb recursos per poder treballar adequadament a les aules.

* Dignificar la figura dels professors i mestres.

* Exigir el respecte envers els docents.

* Promoure el coneixement -amb els seus valors-, com a camí de l'èxit en la vida personal, familiar, social i profesional.

Aquests elements són algunes pautes que proposo per tal de conrear una veritable cultura de l'esforç, en l'estudi i també en el treball docent. Només canviant un sistema d'informació dels resultats dels processos d'ensenyament aprenentatge dels nois i noies no es pot modificar la conscienció del valor que té l'esforç com a cami envers uns resultats exitosos. Que ningú s'enganyi en relació a aquest tema.

Sota el meu parer personal, el govern de la Generalitat ha llançat una cortina de fum per fer veure que canvia alguna cosa…, per no canviar res.

L'educació dels nostres fills i filles és més important que el que ens han volgut fer creure. Però per canviar alguna cosa, cal canviar la voluntat dels governants de fer del sistema educatiu i de l'educació, un veritable motor de progrés del país. La resta…, paraules buides i accions estèrils.

 Que passeu unes bones festes i que el 2008 aporti més saviesa als qui tenen la responsabilitat de governar.

[@more@]

1 comentari

el discurs de Montilla i els seus efectes

El discurs del President Montilla m'ha sorprès. Ho dic sincerament. No m'esperava d'una persona amb el perfil que té, un discurs tant contundent. De tota manera, no crec que sigui necessari pensar que s'ha convertit en un independentista. He trucat a la seu nacional d'Esquerra i m'han confirmat que cap persona que es digui José Montilla ha demanat l'ingrès a ERC.

Més aviat penso que hi ha unes eleccions molt a prop i el PSC té necessitat de treballar per aconseguir vots, sobretot perque la nefasta gestió del PSOE els hi està posant molt difícil. Per tant, estratègicament pot resultar molt rendible "pescar" vots en els ambients catalanistes moderats. Per això crec que el discurs anava adreçat a aquests sectors que, a més a més, tant poden votar a CiU com al PSC més catalanista. I penso que no resulta mala estratègia. En tot cas, Montilla marca perfil propi, més catalanista i buscan el vot que pot aportar molts diputats a les files socialistes a les properes eleccions.

De fet, el discurs ha tingut efectes col·laterals. El primer i, al meu entendre, més cínic, ha estat el efecte causat a les files peperes. Aquest xicot, en Cirera té cara d'anar restret i tenir mal de panxa i per això dóna respostes que no se les pot creure ningú. El seu nivell de cinisme és total. Tot és culpa de l'actual govern de Madrid i, de rebot, del tripartit de Catalunya. La seva crítica a la gestió dels actuals governs és ferotge…, però ja no recorda el tema del "xapapote" de Galícia, a on varen fer callar les crítiques a base d'enviar milions de d'euros a Galicia i pagar a qui fos, pel que fos, per tal que callés? ja no recorda les "inauguracions" de Cascos amb l'AVE que desprès patia esborancs als Monegros? ja no recorda la nefasta política del PP envers Catalunya amb una inversió en infraestructures ridícula? ja no recorda el PHN, que podia dessecar l'Ebre només per satisfer els seus amics constructors de camps de golf de València i Múrcia? Déu meu, escoltar aquest personatge -i tota la colla de mentiders del PP- em provoca ganes de vomitar. Quina colla de mentiders i estafadors!!! Han estat els que més odi han atiat contra Catalunya i la nostra llengua i cultura, i ara ens volen fer creure que ells són els que més defensen Catalunya. Això és intolerable i inacceptable!

El segon efecte col·lateral l'ha provocat en les files de CiU. Aquest discurs li pot treure votants. Per això no és d'estranyar les reaccions descalificadores que ha emprat Duran i Lleida i els nois mateixos nois de Mas. No poden entendre com un president -per ells considerat espanylista-, els fa un discurs que ni el mateix Jordi Pujol mai es va atrevir a fer…, i encara menys a Madrid! Per tant, han hagut de sortir al pas ràpidament per tal que tothom es quedès quiet i no perdre quoata de votants.

I el tercer efecte s'ha produit a les files d'Esquerra. Estant contens perque sembla que el president que ens han posat als catalans mostra un perfil més proper als seus plantejaments. Per una vegada estan d'acord amb un discurs institucional del president de Catalunya. Tot un pas endavant. 

De fet haig de donar les gràcies al "Sirera" per les declaracions que fa. Cada vegada que parla, ERC guanya vots i militants. Ja pot anar fent, ja, que com més parli, més reforça el sentiment separatista i independentista de molts catalans. Potser si que al final els caldrà estar agraits per existir a aquesta colla de feixistes disfressats de falsos demòcrates. Són els fariseus del s. XXI !!

S'apropen eleccions i cal tenir el cap fred i la mà calenta: el cap fred per poder pensar i reflexionar bé i la mà calenta per votar independència. No hi ha cap altre camí.

I mentre, a sentir més mentides del PP i el seu entorn mediàtic. Quina creu…!!

[@more@]

1 comentari

Cap a la independència…,ara és l’hora.

Estem assistin a un procés de pèrdua de confiança amb els governs centrals i, de rebot, amb els governs del nostre país. El motiu és el caos totalment inacceptable de rodalies, però també de l'aeroport, de les infrastructures viàries i de les inversions que es fan a Catalunya (o que no s'han fet en els darrers 20 anys). Això que està passant des de fa uns mesos no es pot acceptar. És la demostració palpable de mala gestió…, però també de mala gestió acumulada per molts anys. Ara s'està demostrant que els governs de l'estat, tant del PSOE com del PP -aquests encara més punyents perque s'han rigut del nostre país-, han estat pobres, insuficients, mal planificats i objecte de injustícia vers els interessos del nostre país.

Ara tots a còrrer! es nota que venen eleccions i tothom té por a perdre vots i, en algun cas, el govern.

A mi particularment, ara ja no m'importa parlar de vots o de govern. Ara m'importa parlar de dignitat. Davant de tot el què està passant, els catalans han de reaccionar davant d'aquesta demostració de menyspreu que ens han fet al llarg de tots aquests anys els governs de l'estat eapanyol. És indignant el tracte que hem rebut i estem rebent. I a més a més és absolutament intolerable l'actitud nècia i hipòcrita dels representants del PP que a més d'atacar la nostra llengua, la nostra cultura, la nostra història i el nostre dret a decidir, ens ataquen violentament amb els seus mitjans de comunicació -COPE, ABC, la Razón, El Mundo…, i tants altres mitjans-, fen creure a la bona gent de les terres espanyoles el perill que representa Catalunya i els catalans -obviament uns més que uns altres, sobretot els liders d'ERC-, i fomentant l'odi racial, cultural i lingüístic. Això s'ha d'aturar i diu prou. Ara és l'hora de lluitar per la nostra dignitat com a poble i com a cultura.

Ha arribat el moment de dir "adèu Espanya!". Ja no ens serveix de res formar part -per invasió militar del 1714, no ho obllidem-, d'un estat que ens expolia fiscalment, que ens ataca culturalment i lingüística i que ens menysprea i ens ridiculitza

[@more@]

1 comentari

conferència d’Esquerra Republicana de Catalunya

El passat dia 20 d'octubre, vaig assistir a la conferència nacional organitzada per ERC. La veritat és que va ser un dia molt intens. Feia anys que no participava en una conferència amb tantes persones i amb diverses corrents d'opinió llliutant per imposar les seves tesis en el document final que s'havia d'aprovar i que marcarà el tarannà del partit fns el proper congrès del 2008.

I certament, les expectatives es varen complir. Cada corrent va defensar els seus postulats, propostes i idees. Es varen poder escoltar discursos apasionants i apasionats. En una sola jornada, Carod Rovira, Puigcercós, Ridao, Huguet, Bonet, Tardà, Simó…,i un llarg nom d'il·lustres membres del partit varen desfilar davant dels congressistes i varen fer les delicies dels militants assistents…., però vaig trobar a faltar una veu…, la de Joan Carretero. Resulta, al meu parer, decepcionant que el principal promotor del Reagrupament.cat i ex conseller, no digués ni una paraula. Bé, parlar, si que ho va fer, pels periodiste i per la premsa, però no per la militància. I això ho considero un frau a totes les persones que varem anar-hi amb l'esperança d'escoltar els seus arguments i veure com els defensava. Però no va ser possible. Va enviar al combat als seus peons que, amb mejor o menor fortuna, varen defensar les seves tesis. Però no és el mateix. Jo esperava que ell donés la cara i aprofités la oportunitat de parlar davant de més de 2.500 militants. Crec que va ser una oportunitat perduda…., a més de decepcionar a un munt de persones -jo mateix entre aquest grup. Si les seves propostes ja no les acabava d'entendre, ara és la persona qui m'ha decepcionat.

I que consti que mentre jo era alcalde de Calella i ell conseller, la relació va ser excel·lent. Però una cosa no treu l'altra. Ara ell és un líder d'opinió dins del partit i penso, honestament, que no es pot amagar darrera dels seus seguidors. Si vol esdevenir un lider d'Esquerra Republicana de Catalunya en el futur, ha de donar la cara i defensar ell personalment les seves tesis. No fer-ho es pot llegir com un frau als qui el segueixen i a tota la militància en general.

Espero que en el futur, tingui la valentia de sortir a la pa

[@more@]

Comentaris tancats a conferència d’Esquerra Republicana de Catalunya

La Fira de Calella i l’Alt Maresme 2007

Una altra fira de Calella…, i ja van vint-i-set edicions! La veritat, crec que ningú dels qui va organitzar per primera vegada la fira, es podia imaginar fins a on arribaria la fira…, i encara no ha tocat sostre, fet que cal analitzar-ho com a molt positiu. Personalment, penso que ha estat una fira de "transició". perque aquesta edició ha estat preparada per dos equips i responsables diferents, l'equip de govern sortint i l'entrant…, però el resultat m'ha agradat. Ha estat una aposta arriscada -la cultura d'Àsia ens queda molt lluny i a vegades no ens resulta propera o popular-, però crec que al final els visitants s'ho han passat prou bé. Una vegada més, felicitats a totes les persones de l'àrea de promoció econòmica per la feina feta. En saben un munt i ho fan des de la professionalitat i la qualitat en els resultats.

Però a banda del què he dit més amunt, em faig una reflexió: quin és l'objectiu que té avui la fira de Calella? Jo crec que té alguns.

1. Ser motor econòmic de la ciutat, ja que genera economies directes i indirectes a molts establiments i empreses de la ciutat.

2. Dóna bona imatge i bon nom a Calella. Molt important perque sovint la gent té una imatge de Calella de destinació turística de poca qualitat.

3. Fomenta el turisme de proximitat, és a dir, persones que venen de prop de Calella a passar el dia…, i es converteixen en turistes.

4. Genera identitat pròpia dintre del món firal de Catalunya, ja que és una oferta singular i que no es dóna en cap altra mostra firal.

Quatre objectius per una reflexió final: cal continuar fent la fira. El ritme que ha adquirit en aquests darrers anys és positiu i ha de continuar. Només una cosa, s'ha de fer amb el màxim consens entre totes les forçes polítiques de l'ajuntament i allunyar la possibilitat de confrontació. És un element prou important de la ciutat com perque es converteixi en motiu de disputa política. En aquest sentit, he trobat a faltar més suport a la fira per part dels partits de l'oposició. De CiU he vist com els seus regidors i regidores assistien als actes -sempre que podien al davant i que se'ls veiés bé, no fos cas-, però hi eren. Als del PP no els he vist -segurament hi eren però no se'ls veia. Els del govern molt bé…, tot i que he trobat que a la regidora de fires, la Sra. Mari Campà, no se li ha reconegut prou la feina feta. Llàstima.

Esperem que la fira de l'any vinent sigui tant o més reixida que aquesta. Pel que conec als qui la organitzen, aventuro un nou èxit. Segur.

[@more@]

Comentaris tancats a La Fira de Calella i l’Alt Maresme 2007

un altre 11 de setembre !

Ja ha passat un altre 11 de setembre. Aquest ha estat més intens que altres anys i hem pogut veure com els discursos sobiranistes i independentistes eren més nombrosos que en anys anteriors. Per tant, el nivell de jornada crítica i reivindicativa sembla que va pujar i això és important pels qui creiem que a Catalunya cal incrementar la consciència nacional per avançar vers la celebració d'un possible referèndum d'autodeterminació.

Amb tot, va ser una jornada sense sorpreses execesives…, per no dir que cap, tret que tornar a veure com els del PP anaven a fer l'ofrena floral i eren escridassats i insultats donava a entendre que la seva estratègia d'enfrontament torna a revifar-se…, a part del cinisme que implica fer una ofrena a un defensor de les llibertats catalanes per part d'aquells que no creuen -ni volen-, sentir a parlar que Catalunya recuperi la seva independència. Per tant, una actitud menyspreable que només s'enten per les ganes de fer-se les víctimes i poder dir -fora de Catalunya es clar-, que no els volen i que els radicals cada vegada són més violents i que Espanya està en perill, etc…, és a dir, buscaven una excusa per continuar manipulant la opinió pública a favor de les seves tesis.

En tot cas, en aquesta jornada, si que em va cridar l'atenció la "remor" interna entre convergència i unió. Sembla que hi ha moviments interns que no estan d'acord amb el tarannà de Duran Lleida i que hi ha algun grup que té ganes d'apostar decididament pel sobiranisme i -fins i tot-, per la independència i treballar plegats amb ERC. Home, això ja comença a ser interessant !!! Amb tot, cal seguir amb el tema i veure si, tot plegat, no és més que uns estratègia per tal que es parli de CiU de cara a les eleccions generals de 2008. Ja veurem.

I els socialistes que estan cofois amb el seu govern a Madrid i a Catalunya. En Montilla comença a fer cara de president i fa un discurs molt moderat en que insinua coses de defensa de Catalunya…, però és evident que el PSC no és un partit nacionalista i això no es pot disimular. Però de moment, crec, no fan una gestió dolenta i només els queda pendent el tema del nacionalisme progressista que caldria ser la llança de tot discurs institucional de la Generalitat. Espero que amb el temps i les patacades que rebrà de Madrid, li faci incrementar el sentiment nacionalista…, tot i que no serà fàcil.

I finalment una reflexió: Catalunya necessita més consciència nacional i deixar de banda el cofoïsme del qui es conforma amb el que té. Tenim més que fa 40 anys…, però el nostre horitzó ha de ser més ambiciós. Hem de seguir caminant cap a Itaca…, amics el camí és llarg…

[@more@]

Comentaris tancats a un altre 11 de setembre !

desprès de vacances

He tornat de les vacances pensant que, potser, la política catalana prendria un aire renovat, és a dir, amb noves il·lusions, noves esperances, nous reptes i nous objectius…, però, res de res, tot continua igual: els polítics catalans pidolant a Madrid engrunes per poder aprovar els pressupostos generals, els de Madrid fent veure que es preocupen de Catalunya -encara que ja sabem que s'atansen eleccions generals-, la societat civil més preocupada per arribar a final de mes i les forces de la foscor -és a dir, el PP, la COPE i companyia-, segueixen atiant odi contra tot el que faci olor de català. No ha canviat res…, o pot ser si? Penso que hi ha un fet que és diferent de quan vaig iniciar les vacances: ara tinc la certesa que Catalunya no té força per creure's que un dia pot esdevenir un estat independent. Per què ho dic? perque ha passat una cosa greu, el president de la Federación Española de Futbol ha prohibit la celebració d'un partit de la selecció catalana…, i ningú s'ha revelat contra aquesta decisió!!! el sentiment d'impotència s'ha instal·lat a casa nostra i callem -o ens queixem amb la boca petita-, per no molestar ningú. Vet aquí la trista realitat: som un poble conformats a ser esclaus de les nostres pròpies misèries i no tenim capacitat per aixecar la moral del poble oprimit. No som més que una colonia de Castella i, malgrat els intens amables de personatges com Carretero -tornar als orígens de l'independentisme-, la veu ja clàssica de Carod -un calendari que n s'el creu ningú-, i el personalisme de Mas -ara torna el pal de paller pujolista-, tothom sap que ja no són sinó paraules per entretenir la parròquia, però que generen "trempera" social, ni inciten a ningú a immolar-se per la llibartat de Catalunya. Fins i tot Montserrat ja no és més que una destinació turística per japonesos delerosos de gastar memòria de la seva targa de fotografia. No voldria ser pessimista, però el nostre futur cada vegada està més negre -adjectiu sense ànim de menysprear cap ètnia-, i cada vegada em sembla que estem més a prop de la plena colonització que no pas de l'horitzò de la llibertat. Potser és que Itaca està tant lluny que no sabem trobar el rumb que ens hi porti…, i tant mateix, mentre hi hagi un bri de foc en el cor dels qui creuen en l'utopia…

[@more@]

Comentaris tancats a desprès de vacances